Noia de Vidre (aquesta ets tu)

Loading...

jueves, 2 de febrero de 2012

Un dia de...CAFÈ amb l'Anna

Avuí és un dia com qualsevol altre, però és un dia especial...
Estic contenta.
Avui tinc una entrevista de feina en un lloc molt important (si m'agafen us diré on)

També dir que dimarts vaig tindre l'oportunitat de conèixer a una companya bloguera: l'Anna i que us convido a tots a seguir el seu impresionant blog.
Vam estar tres hores xerrant de TOT tremolant de fred i d'emoció (és el que té ser fumadora i sensible)


Els glops de cafè amb llet ens anàven inpirant dintre del nostre cervellet a cada una de nosaltres.
Abrigades, però amb el nas fred, no paràvem de parlar, de riure i d'estar pendents de les passes de la gent ni tampoc de la nostra conversa.

Deu ser el cafè amb llet? Deu ser la companyia? o el fet de liar un cigarret mentres saps que faràs el primer glop?
Perquè serà que quan portàvem una hora parlant els seus ulls es van tornar cristallins i plens d'esperança?
Llabors ella ja volía un altre cafè (segurament) es va tornar a posar els guants. No es va treure el gorro de llana gruixut (ben fet)

El que sé d'aquella tarda és que vaig conèixer una persona fantàstica amb la que val la pena parlar i descobrir nous temes. 
Una persona culta, humil i transparent que et mira als ulls quan li dius: "va ser futut"
Una persona que vull conèixer encara més.

Van ser quatre cafès, potser uns sis cigarrets entre les dues, però no us puc dir les mirades ni els somriures que hi van haver, perquè són incontables i indescriptibles, cada un d'ells totalment diferent i amb un motiu diferent.

Aquell dia vaig marxar amb un somriure extra. Gràcies Anna


Pd: amb ganes de més cafès i més "fer petar la xerrada"












20 comentarios:

  1. molta sort per l'entrevista!! :D

    ResponderEliminar
  2. Buena suerte con la entrevista. Cómo molan esos encuentros con gente. Seguro que engancháis más tardes de café, pero para la próxima guareceros del frío.

    ResponderEliminar
  3. La próxima vez que vayas a una entrevista y a beber café... hay que traducir la entrada al español e italiano... ;-)

    petons

    ResponderEliminar
  4. Gracias. Pasamos un buen dia ejjeje

    ResponderEliminar
  5. sort amb aquesta entrevista.Així el dia serà encara més especial.I segur que venen més somriures,segur!!com diuen uns que tu ja saps,"el que dura un café,és una estona de cel".
    Petons!!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. L'entrevista ha anat molt bé!
      Demà sabré segur si tinc el lloc de feina, jijijiji, i si, gràcies per recordar-me aquesta estrofa de Els Pets que justament tararejava aquest matí tot fent glops de cafè amb llet abans de l'entrevista.
      Un petonet!

      Eliminar
  6. Elle: gràcies, crec que ha anat força bé! demà em diràn si magafen o no. :P

    Goyo: Claro que si, pero esque las dos somos fumadoras y claro es la putada, pero bueno....tendré en cuenta tu opción :P

    Lucrecia: guapetona, ya contaba con éso, por éso a bajo de mi blog tenéis un traductor, porque no todos los posts los escribo en castellano (ya que yo soy catalana) pero si algún dia nos conocemos prometo invitarte a un café. Besotes!

    Irene: Irene, me alegro! Me encanta Duque eh? me enamora...besotes!

    ResponderEliminar
  7. Espero que hagis pogut agafar el son ben aviat, doncs amb tantes emocions i cafés, de vegades costa. També espero que la entrevista de feina et vagi molt bé. Espero que el fred i la neu (perquè gairabé segur que ho fa), no refredin aquesta alegria que encomanes per el blog. Espero... espero que el dinar sigui a taula, perquè tinc una ganaaaaaaaaaaaaaa. Salutacions trempada.

    ResponderEliminar
  8. hel.lènic: bé, doncs, com he dit, l'entrevista de pm! però fins demà no sabré res, tot i que crec que puc ser escullida.
    I aquí a Mataró a nevat i segueix nevant tot i que la neu no cualla.
    Apa, bon profit.
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  9. Van ser quatre cafès i espero que en siguin més! Gràcies per aquestes paraules que has escrit i per recomenar el meu blog. Malgrat el fred que feia les 3 hores se'm van passar volant. Això vol dir que que em vaig sentir ben acompanyada i que m'ho vaig passar molt bé conversant amb tu.
    Espero que t'hagi anat bé l'entrevista. Sigui el que sigui, espero que ens mantinguis informats! Fins aviat, Ester! Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. seeee!!! et mantindré informada! i ho celebrarem amb un altre ronda de cafès, muahahahahhaa.

      pd: nena, que ha passat que ja no segueixes el meu blog? he mirat a els meus seguidors i tu no hi ets....i al teu perfil només estàs seguint un blog....ai que ens estem tornant selectives....jejejejejeje.
      Aquí et vull veure eh? hombre ya, espero que el nombre de membres del teu blog creixi, petonets!!!

      Eliminar
    2. coooom? no ho entenc! però si em vaig fer seguidora, no? en el meu blog passen coses rares. A vegades tu hi constes com a seguidora i a vegades no... en fi. Ara miraré avera què coi passa. Petonets!!!

      Eliminar
  10. te comentaría pero si ya el castellano me causa un grabe problema imagínate en catalán!! y si hay traductor me considero vaga en extremis para utilizarlo....

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jajajjajajaja, ya has comentado sin querer, besos!

      Eliminar
    2. te he comentado, pero no te he "comentado" me entiendes?? si, creo que si....

      Eliminar
  11. Bueno chicos, pues no me han cogido para el puesto de trabajo :(
    La verdad es que era complicado, selccionar a dos personas de entre unas 50, pero de todos modos me han dicho que me llamarán a finales de febrero y si sigo sin trabajo puede que me cojan.
    Me encantaria...
    Bien, pues entre tristeza pero valentía ya os lo he dicho. Que paseis un buen dia.
    Besos.

    ResponderEliminar
  12. Quina llàstima!!!! et diria que està la cosa fatal,però això ho sabem tots i ja no consola a ningú.Bé,endevant,no hi ha altre.Animat ok?? que passin un bon cap de setmana!!
    Petons!!

    ResponderEliminar
  13. Toni, gràcies per ser de les poques persones del blog que tot i que el post estigui escrit en català comenta i comprèn la situació.
    Ah i pel tema de la feina, toca seguir buscant i és el que faig (enviar curriculums) i tindre paciència.
    Tot i que espero que Greenpeace em torni a trucar a finals de febrer.
    Una abraçada i gràcies pels ànims!

    ResponderEliminar