martes, 29 de noviembre de 2011

GRESCA: La meva peludeta amb fongs

La meva peludeta està perdent pèl i estic molt preocupada, per sort des de que era petita anem a una bona clínica veterinària, on ens tracten molt bé, a part de amb molta profesionalitat.
La Gresca fa unes dues o tres setmanes que té fongs i això li causa una pèrdua de pèl en algunes zones del cos. La veterinària ens va donar un xampú que hem de fer servir per rentar-la cada quatre dies, però tot i així sembla que no millora.
Ahir a la nit vaig estar patint moltissim per ella. Ja fèia dos dies que no menjava i quan arribàvem a casa estava molt apàtica.
Avui hem anat urgentment a la consulta veterinària i ens han dit que pot ser que la Gresca estigui a punt de tindre el seu primer zel (la seva primera regla) hem de tindre en compte que la Gresca ara té 6 mesos i més o menys ja li toca, però lo fumut és que se l'hi ha ajuntat el possible primer zel amb una plaga de fongs i la pobra ho està passant malament.
Avui li han posat una campana, que l'haurà de portar posada tot el temps que duri el tractament dels fongs (podem estar parlant de mesos, entre que marxen i torna a créixer el pel) per altra banda li han agafat unes mostres de pèl de varies zones del cos i l'han portat a laboratori. La pròxima setmana segurament ja tindrem els resultats, per sapiguer que més té la Gresca (a part dels fongs) i si és un problema hormonal, saber com tractar-ho.


http://www.tuotromedico.com/temas/hongos.htm

Aquest enllaç que us adjunto és perquè pugueu tindre més informació sobre els fongs que m'ha enganxat la Gresca, que en aquest cas tot apunta a la tinya.

Ja deixant de banda això, seguint buscant informació per internet m'he arribat a trobar propietaries de gossos en foros de debat que volien regalar els seus gossos perquè tenien fongs! si senyors i atenció perquè les justificacions són aquestes:
- embaras (que dius...doncs ves al dermatòleg i tracta't tu també)
- al.lergia (quan realment estimes al teu gos això no t'importa i fas mans i mànigues)
- pis petit ( jo també visc en un pis petit i molts de vosaltres coneixeu a la Gresca, es tracta de que surti 
                 molt i que corri, que jugui...activitat fora de casa...)
- nens a casa ( i?? el gos no és un membre més de la familia? els nens també es posen malalts i no per això
                       els abandonem, no?)

Tot això m'ha escandalitzat.
Molt poca gent pot entendre el sentiment amo - gos (exepte la gent que en té)
Però si decideixes tindre gos estàs exposat a cuidar-lo sempre, passi el que passi, igual que quan tens un fill.

I si això t'afecta a tu, no t'importa, perquè estimes al teu peludet o peludeta.
Si no estàs disposat a això no tinguis gos, però si en tens i no el cuides correctament i l'abandones, segons el meu punt de vista ets un insensible egoísta.

Jo seguiré lluitant pel que estimo....i una d'aquestes coses és la Gresca. És un membre de la meva familia, ho tinc claríssim i SEMPRE estarà amb mi i amb la meva parella i els meus futurs fills, fins que li arribi l'hora.


                                                  GRESCA T'ESTIMO!

domingo, 27 de noviembre de 2011

OBSERVANT

Observant la caiguda del sol a les set de la tarda darrera els vidres del cotxe mentres ell conduiex direcció a un destí inesperat.
Et fascinen els colors que provoca el sol a l'amagar-se; Doncs pensaves que això només passava a les pel.licules. Mai havies vist aquest colors, o potser mai t'hi havies fixat abans.
Sempre tan acostumada a posar-te aquelles ulleres de sol que tant et costa trobar dins la bossa (...)


Però avui has decidit no posar-te les ulleres de sol.
Vols contemplar aquesta maravella.
La maravella de veure com el sol s'amaga rere els núvols tot baixant fins el mar i deixant anar colors tant tendres com el taronja, el càlid grog i finalment un rosa inesperat que s'uneix amb el blau del mar.
Veure això des de la finestra del cotxe a punt d'entrar al peatge, no té preu. Qui t'ho havia de dir? Fèia unes hores estàves ben moixa i ara somrius pel color del cel en plena autopista.
Mai t'haguéssis imaginat veient una maravella així en aquestes cinrcunstàncies. Sempre t'ho havies imaginat en algun país paradisíac, estiuenc, asseguda a la vora de la mar, descalça, agafada de la mà de la teva parella i aguantant un martini amb l'altre mà. Mirant el cel i romanticisme per totes bandes mentres l'aigua del mar topa amb les puntes dels dits del teu peu.
No hi va haver romanticisme, ni platja, ni martini, ni res de tot això, però si que hi va haver una cosa: et vas sentir plena d'emocions per dintre. Van passar milers d'emocions per dintre teu, emocions inexplicables (a priori) i et vas sentir pribilegiada. 
Tothom pendent de la carretera, dels clàxons, de la ciutat...i tu mirant el cel amb el cap mig inclinat i la boca oberta amb un mig somriure.
Ahir cap a les set de la tarda vas observar i vas experimentar de nou la felicitat.

viernes, 25 de noviembre de 2011

CONFOSA PEL SOL

Confosa...comences a despertar.
No entens perquè no vas abaixar la persiana del tot, doncs ja t'ha passat altres vegades; Quan comença a sortir el sol, filtra per les reixetes d'aquesta i no et deixa acabar de descansar.
Aquestes entrades de llum agafen una prespectiva curiosa que et fa pensar en la potència del sol a les vuit del matí.
Perquè penses aquestes coses tan aviat? Segurament perquè t'ha despertat un raig de llum i a tu això et molesta, et destorba i et dius a tu mateixa que d'avui no passa, que avui baixaràs la persiana fins l'última reixeta, però els dies passen i la llum et desperta enfocant la teva cara pàlida amb els teus ulls concentrats en un punt fix.



Et platejes aixecar-te del llit, ja que el sol fa que la teva mandra no pugui desenvolupar-se en pau, però per altra banda...on estaries millor que al llit?
Aquest moment de reflexió et sol durar uns deu minuts, en el qual et passen moltes coses pel cap: seguir dormint amb la persiana tal i com està, aixecar-te i abaixar la persiana del tot i seguir dormint, girar-te de boqueta rosa, etc...però tu prefereixes mirar el sostre.
No saps ben bé perquè però mirar el sostre mentres van passant els rajos de sol, et fa sentir menys vilnerable, llabors quan han passat els deu minuts aproximadament, t'aixeques i decideixes sortir a tocar els rajos de sol sencers; Aquests que de moment només s'han deixat entreveure per la persiana de la teva habitació.
Un sol radiant que et fa somriure i ser feliç.
I llabors et tornes a preguntar...realment cal que baixi la persiana del tot aquesta nit?







miércoles, 23 de noviembre de 2011

Bendición y buenas noches

Tener tanta variedad de canales creo que no es bueno. Ésta es mi conclusión.
No se si alguien habrá podido ver algun dia a éste personaje:

 Éste energúmeno se hace llamar Sandro Rey y dice ser vidente. Es más, muchos lo reconocen cómo el mejor vidente actualmente ya que hace cosas novedosas y utiliza métodos nuevos.
Solía salir en La sexta pero ahora lo podemos ver todas las noches en el canal estil 9 donde estafa a todas las personas que entran por teléfono a preguntar qualquier inquietud.
Ése "ser" se cree superior y todopoderoso. Tal es así que en un programa llegó a reproducirse tal conversación:

—Hola, buenas noches.
—Hola buenas noches.
—¿En qué le puedo ayudar señora?
—Pues quería saber por la salud de una nieta.
—La salud de su nieta… hombre, aquí lo que más salen son alergias e insuficiencias respiratorias. ¿Cómo se llama usted?
—Yo soy Leo.
—Pues lo que veo más es cansancio físico o psíquico, o sea, “farta” de oxígeno, alguna alergia, algún problema en las vías respiratorias, las fosas nasales, faringe, bronquitis… eso es lo que yo le veo a esta nena. Pero no le veo nada malo, es pasajero, o sea…
—No, no, no… la niña no tiene eso eh, nada de eso.
—Bueno, eso es lo que yo estoy viendo.
—No, no, no, no.
—¿Qué tiene la niña?
—La niña tiene una enfermedad que le llaman Crohn, el Crohn. Y alergia no tiene ninguna.
—Sí… bueno, piense que… pero piense que esa enfermedad le crea una insuficiencia respiratoria. Eso no lo digo yo, lo dicen los doctores de…
—De momento no la tiene.
—Bueno, esa enfermedad, normalmente, los doctores de este país lo saben, crea a medida que va pasando el tiempo una insuficiencia respiratoria y las defensas al estar muy débiles también crean alergias, alergias internas-externas, o sea… Esa es la enfermedad que usted dice que tiene esa nena. Pues muy bien, pero deriva, deriva… o sea, lo que yo digo estoy diciendo es deriva. Y ella, aunque ahora no lo tenga no quiere decir que no lo vaya a tener pero yo, a la nena, lo que sí le recomiendo es que la pongáis en manos de un buen homeópata.

¿Alguien puede darme una explicacion lógica?
No, ¿verdad?

Además de ser especialista en diagnosticar esnfermedades a distancia tambien puede saber de que color tienes el abrigo y pobre de ti que le lleves la contraria!
Tambien puede contactar con algun familiar fallecido e incluso saber si te acompaña en aquel preciso momento. 
Él te dice lo que ve:
- Veo a una mujer de mediana edad...tu madre murió joven, verdad?
- No
- Bueno, pues tu hermana
- No
- Pues alguien tiene que ser porque a mi me sale que te acompaña una familiar que murió joven. Investiga por allí...


Y siempre termina con su "estupenda" frase de: Bendicion y buenas noches


Pero por favor!!!! Dónde hemos llegado? pero de verdad creeis que éste tipo es vidente? lo que es és un timador de pies a cabeza y lo peor es que se aprovecha de la gente más vulnerable.
Paremos éstas barbaridades! 
Señor Sandro Rey: Vergüenza tendría que darte! por favor!




Y por favor a la gente que lo mire que sea para reírse o para investigar y/o ver ñlo farsante que es, pero no para llamar! He leído testimonios en internet de gente con enfermedades y gente vulnerable, en el paro...y han sido estafados.
Creo que no hace falta decir nada más. Ponerlo por la noche un momento, porque una imagen vale más que mil palabras.
Os diría Bendición y buenas noches, pero yo no soy nadie para bendecir a otro nadie, así que simplemente:


Buenas noches y felices sueños!
 





domingo, 20 de noviembre de 2011

RAJOY - ELECCIONES 2011 - Confiesa que es del barça!



SERÀ VERITAT?....Ummm...bueno, a riure i a viure, que nosaltres ja tenim prous problemes. Davant d'això: doblatge de risa!

sábado, 19 de noviembre de 2011

Prospecto de dormir en el sofá

Les 7:02h del matí, et despertes sobresaltada (et vas quedar adormida al sofà) no recordes el motiu i tampoc lo dónes més importància.
El primer que percebs quan et lleves d'aquesta manera és que estàs de mala llet. Perquè? No se sap...hi ha algún estudi que digui que dormir al sofà té efectes secundaris com:
-llevar-se de mala llet
-més despentinat de lo habitual
-més set de lo habitual
-Desconcertada
-Amb cara d'assassí en serie
-Amb ganes de fotre un mastegot al primer que s'et posi per davant



Crec que quan compres un sofà hauria de vindre un prospecte de "ADVERTENCIA":
Si usted va a dormir en el sofá que sepa que puede sufrir insomnio, fácil despeinado, destape de manta inesperado, sueños extraños y malas posturas.

Usted no debe dormir en el sofá a menos que:

- haya discutido con su pareja
- Su conyuge ronque y le moleste
- Se haya meado en la cama y le de pereza cambiar las sábanas
- Llege ébrio a casa y no llegue a tiempo a la habitación
- Sea un invitado (y no dispongan de habitacion de invitados)

Antes de dormir en el sofá:

- Usted debe evitar dormir en el sofá si tiene problemas musculares
- Asegúrese de que su médico le ha dado permiso y que los cojines están bien puestos 

Tenga especial cuidado: Si usted duerme muy a menudo en el sofá (más de lo prescrito, acuda inmediatamente a urgencias o consulte con su médico)

ÉSTE TIPO DE HÁBITO ÉS ADDICTIVO Y PUEDE CONVERTIRSE EN ALGO CRÓNICO, preocuparse si a usted se le cae la baba cada vez que duerme en el sofá y además se despierta con el cojín marcado en la cara


Cómo dormir en el sofá:


- Encienda la tele y sel.lecione un canal con una frecuencia de voz ideal (su médico ya le habrá recetado anteriormente) los más comunes son: documentales de la 2, teletienda, tarot de madrugada
- Ponga un cojín bien cómodo y arrugadito y póngase cómodo, al poco tiempo notará el efecto e irá cerrando los ojos con un cruce inesperado (eso puede confundirlo, es normal, no debe preocuparse)
- Tápese con una mantita (al no tener mantita puede utilizar la chaqueta de su novio, el mantel de la cocina, etc...

Tipos de dosis:

En ancianos: no es recomendable que se tumben en el sofá. Mejor una cabezadita po la tarde sentados en la butaca.


En adultos: Ningun tipo de problema (si lo huebiera, consultar con el médico)


En niños: Siempre y cuando sea con la vigilancia y control de un adulto y acompañado de caricias y mimos (puede incluir chupete, chocolate, peluches, etc...)


Possibles efectos secundarios en:


Ancianos: ganas de orinar y jugar al domino o a la petanca


Niños: lloro constante, ganas de abrazar a la mamá, sensación de pérdida de identidad, pantalones meados y chichones en la cabeza


Adultos: Mal humor, transformacion espontánea de algunos rasgos faciales, ganas de tomar café, abrir la nevera y cerrarla sin sentido. Mirar el sofá sin saber porqué, mirar un zapato sin saber porqué, ganas de orinar, augmento de irritabilidad, ansiedad y cansancio.


Tómese una buena taza de café y fúmese un cigarrito (en el caso que fume, sino es así, consulte con su médico de cabecera) una hora más tarde, su cerebro estará preparado para decirle que poder hacer

.......................................................................................................................................................

Més o menys crec que això sería el prospecte....segurament m'he deixat coses, però esque encara estic en efectes secundaris de llevar-me del sofà i clar....ja heu llegit els efectes secundaris.
Apali, bon cap de setmana a tothom!






 

 












jueves, 17 de noviembre de 2011

A veces no podemos olbidar a algunas personas, pero a menudo, no son personas lo que no podemos olbidar, sino hábitos o situaciones.


 -  ESTER CLAPÉS JORQUERA -




LA VIDA ÉS BELLA

A pesar de todas las dificultades de la vida, a pesar de las caídas y los errores, los lamentos, a pesar de tropezar y tropezar...La vida és bella:



"EL AMOR Y LA IMAGINACIÓN LO SUPERAN TODO"

Empieza el juego, quien no haya llegado ya no juega. Se precisan 1000 puntos. El primer clasificado ganará un carro blindado nuevo. Menuda suerte. Cada día leeremos la clasificación por ese altavoz de allí, al último clasificado le colgaremos un cartel que dirá: Asno. Aquí en la espalda. Nosotros estamos en el equipo de los súper malos que gritan sin cesar, quien tenga miedo pierde puntos. En tres casos se pierden todos los puntos: los pierden, uno, los que empiezan a llorar, dos, los que quieren ver a su mamá, tres, los que tienen hambre y piden la merienda. ¡Nada de eso! Es muy fácil perder puntos, porque hay hambre. Yo mismo ayer perdí 40 puntos porque no pude aguantar y pedí un panecillo de mermelada. De albaricoque. Y el de fresa. Y nada de chucherías porque nosotros nos os vamos a dar, nos las comemos todas nosotros. Yo ayer me comí 20. Me duele la barriga. Pero estaban buenas. Os lo aseguro. Perdonad que me vaya enseguida pero estamos jugando al escondite y sino me tocara parar.


-Pero, ¿qué hora es? Oye, partimos según el horario previsto ¿eh?. Qué organización ¿eh? Tú nunca has ido en tren.

-¿Es bonito?

-Es fantástico, ya verás. Dentro es todo de madera, sin asientos, todos de pie.

-¿no hay asientos?

-¿asientos? ¿en un tren? No hombre no, todo el mundo va de pie, todos juntos, ya se nota que nunca has subido a uno. ¿Has visto que cola hay? He podido coger los últimos billetes de milagro. Eh, vamos, vamos tío, no quiero que digan que llegamos demasiado tarde, que ya está lleno y que volvamos a casa. ¡Un momento! tenemos reserva, quietos!, guardarnos un sitio. Mira cuanta gente, venga arriba Josué, tenemos una reserva, venga vámonos.


                                      LA MEVA VIDA TAMBÉ ÉS BELLA

Ésta és una história sencilla pero no es fácil de contar. Cómo en una fábula, hay dolor. Y, cómo en una fábula, está llena de maravillas y de felicidad

i espero poder dir algun dia amb un somriure ben gran d'orella a orella:

¡Hemos ganado 1000 puntos! ¡Un carro blindado, es para morirse de risa!

  


miércoles, 16 de noviembre de 2011

TESTIMONI BULIMIA

Aquesta vegada vols ser forta. T'ho has promès, saps que ho necessites.
Curiosament com més forta vols ser més ansietat tens i més dur es fa el camí.
A més a més t'han assegurat que el camí no és gens curt ni fàcil precisament. I en aquest precís instant, quan creus que ja no pots més, et preguntes:
- Realment sóc forta? realment podré? o serà veritat que el menjar em dominarà de per vida?

Encara recordes els horribles dies en que ajupies el cap a la tassa del vàter per deixar anar totes les calories que havies ingerit en un instant. Per sort ja no ho fas, però aquesta etàpa és pitjor (o no) Et preguntes.

Estàs plena de dubtes. 
Dubtes, preguntes, inquetuds...val la pena fer tot aquest gran esforç? La resposta inmediata és un Si, evidentment, però poca gent pot entendre aquest patiment.
Poca gent pot sapiguer el que és ser una BULÍMICA en recuperació / rehabilitació.
És molt dur voler plorar i que no et surtin les llàgrimes. És molt dur pensar que t'estàs tornat boja o més boja del que estaves perquè intentes no fer cas al teu cervell i fer cas als metges (tot això aguantant l'angoixa que comporta)

Mai hagués pensat que el menjar arribaria dominant la meva vida.
Mai hagués imaginat que jo acabaria anant a un centre de rehabilitació alimenticia.
Moltes vegades quan estava amb la buímia desitjava ser anorèxica, les admirava! Pensava que teníen una força de voluntat inmensa, en canvi, les bulímiques érem "les pitjors princeses
Intentaves aguantar dos dies sense menjar (això si no et desmaiaves abans) quan les anorèxiques poden estar dies sense menjar perfectament i només bebent aigua.
Jo al primer dia de dejú ja patía i al segón ja no aguantava més. 





Recordo anar casi corrents al super per comprar el meu tiberi (atracón) 
Vaig arribar a ingerir 2.000 calories en 20 minuts i vomitar-los casi sencers, banyats amb les meves pròpies llàgrimes.
I aquí és on us pregunteu: perquè?
Doncs cada persona per un motiu diferent però al cap i a la fi per el mateix: el pes, la perfecció, la talla l'estètica, l'autoestima...

No puc recordar exactament quan vaig començar amb la bulímia, però ja era ben joveneta quan vaig començar a purgar-me, potser no diariament, encara no tenía el trastorn, però recordo amb 14 o 15 anys provocar-me el vòmit, perquè estava gorda i farta de fer dietes.
Era la gorda de la classe i del meu voltant (almenys amb els meus ulls) i no m'agradava el meu cos.

A l'any 2009 em van diagnosticar bulimia nerviosa a l'Hospital de Sant Pau, quan portava una setmana vomitant sang sense parar i hi vaig anar per propi peu.

Ara, fa una setmana he demanat ajuda profesional al centre ABB de Barcelona i sé que no em puc rendir.
Aquí comença la lluita i es nota perquè és molt dur. Un dia bé i quatre malament, però val la pena? la meva resposta és un SI.

Val la pena curar-se d'aquesta malaltía i poder ser feliç
Val la pena poder llevar-se cada dia i obrir la persiana i tindre una feina fixe
Val la pena tindre gent que t'estimi tal com ets
Val la pena estimar-te
Val la pena ser forta

És dur escriure això...però si serveix d'alguna cosa benvingut sigui. Diguem no als trastorns alimenticis! És dur fer el pas i segurament més fura la rehabilitació (perquè ja m'han avisat) però VAL LA PENA




"La anorexia y la bulimia no son enfermedades físicas, son una enfermedad del alma" - CENTRO ABB

Testimoni: Ester Clapés Jorquera

UNA PAREJA DE TRES (Amor incondicional)



M'encanta aquesta pelicula! 
No sé quants cops l'he vist. Molts. M'encata aquesta amor incondicional i aquest fragment de la peli, on realment te n'adones que quan tens gos tot gira entorn d'ell, ja pot ser gran, petit, trapella, serè...sigui com sigui te l'estimaràs, perquè el gos ve a tu i per això es crea un vincle que la gent que no té gos no pot entendre.

L'amor que li donguis al teu gos és incondiconal, igual que el que li puguis donar a la teva familia, marit, fills, etc...

Hi ha una fragment molt bo també de la pel.licula que ho defineix molt bé:

Un perro no sabría qué hacer con un coche de lujo o una casa o con ropa de diseño, se conforma con un palo empapado. A un perro no le importa si eres rico o pobre, listo o bobo, inteligente o tonto... si le das tu corazón te entregará el suyo. ¿De cuánta gente podrías decir eso?. ¿Cuánta gente puede hacerte sentir excepcional, puro y especial?. ¿Cuánta gente puede hacerte sentir extraordinario?

Dit això...crec que no fa falta donar-hi més voltes. Només cal mirar al nostre voltant.

NO IMPORTA LA DISTÀNCIA




NO IMPORTA LA DISTÀNCIA QUE HI HAGI ENTRE LA MEVA MALALTIA I LA CURA.
NO IMPORTA ELS DIES QUE PASSIN, PERQUÈ SÉ QUE TINC GENT QUE M'ESTIMA.
NO IMPORTEN ELS DIES TRISTOS, PERQUÈ COMPENSEN AMB ELS BONS.
NO IMPORTA L'AUGMENT DE TALLES PERQUÈ SÉ QUE ARA EM CURARÉ.
NO IMPORTA LES CALORÍES QUE CONTI, PERQUÈ ELLES EM CONTROLEN A MI.

ARA NOMÉS IMPORTA UNA COSA:

MIRAR ENDAVANT!! PERQUÈ SÉ QUE HO PUC FER, PERQUÈ SÉ QUE HO ACONSEGUIRÉ, COSTI EL QUE COSTI.

He fet una sel.lecció de fotos, en moments que estava feliç (més prima o més grassa) però feliç i així és com vull ser i no parlo de pes, sinó de FELICITAT!

Costa moltissim poder somriure quan el menjar s'ha fet l'amo de la teva vida i t'ha destrossat totes les teves il.lusions, però sempre hi ha esperança, això si, amb molt d'esforç.

TRIGUI EL QUE TRIGUI, NO IMPORTA LA DISTÀNCIA: PODRÉ SOMRIURE I DIR: 
- ESTIC CURADA! 
I menjar només 4 galetes en comptes de tot el paquet

No sé quan, però ho aconseguiré. Gràcies a tots els que em doneu aquest suport!

Quants cafès t'has pres avui?
Quantes calades de cigarret has fumat?
Quantes trucades has intentat fer?
Quantes vegades has intentat somriure?
Quantes vegades has anat de ventre?
Quants "clics" has fet en el buscador d'internet?
Quants dies fa que no treus el que tens dins?

masses...



Què et sembla si preparem una bona tassa de cafè, ens fumem un cigarret, truquem a les amigues per somriure juntes i ens caguem en tot, busquem per internet totes les curiositats que vulguem i treiem tot el que tinguem dintre amb una bona teràpia d'amigues?

domingo, 13 de noviembre de 2011

L'estrella més gran del cel


S'acosta la nit, la fosca nit, i tu, delicada i aparentment fràgil, t'aixeques de la cadira que fa anys que tens al costat del radiador.
Fa dues hores que hauria d'haver arribat i misteriosament no ha aparegut.
Encens una espelma groga.
L'encens amb un llumí. Un llumí que desprèn aquella olor que tant t'agrada.
Et transporta a la olor de polvora d'aquelles nits de sant Joan a casa l'àvia.
- No trigueu gaire en tornar, que us he fet galetes- Et dèia ella preocupada.
Recordes com tu i el teu germà corríeu pels carrers del poble amb un petard cada ú com si del tresor més guardat és tractés, recordes els camins espigosos, la lluna i els pares amb la mainada a coll observant les fogueres.
Recordes que vau arribar tard a casa. Tan sols éreu uns nens, no tenieu maldat, només volieu tocar la lluna; Volieu arribar a tocar la lluna i portar-li una estrella a l'àvia, que sabíeu que us estava preparant galetes casolanes.
Potser vau entrar a casa passades les dotze de la nit.
Encara recordes amb un nus a la gola, la teva cara bruta, contenta i cansada al entrar a casa, que al cap de poc es va tornar trista i nèta per les llàgrimes que vas deixar caure.
Tu ja sabíes què havía passat, doncs la teva cosina alguna vegada t'havia parlat de la mort i també ho havies vist a la televisió; En canvi, el Pol semblava extranyat, es va acostar a l'àvia poc a poc miran-te a tu com demanan-te permís i li va agafar la mà, la va sacsejar una mica:
- Àvia, desperta, avui no és un dia per anar a dormir aviat...és Sant Joan...i saps què? Hem agafat una estrella per tu!
- Pol, crec que l'àvia ha anat a buscar totes les estrelles del cel per nosaltres -
vas dir tu amb les llàgrimes netejant la teva cara i agafant la mà del teu germà.
És per això que evites encendre llumins.
T'aixeques sobresaltada, alguna cosa ha trecat la teva concentració. És la porta, algú ha picat a la porta. Serà ell?
Evidentment, al obrir la porta allà t'el trobes, de peu amb la cara bruta i una bufanda groga:

- Perdona per arribar tan tard...he estat buscant l'estrella més gran del cel per tu.

Abraces amb emoció al teu germà i seieu a taula mirant-vos als ulls l'un a l'altre en silenci.
Plores...cau una llàgrima i apaga l'espelma, es fa la nit, la foscor...



(O no) Ara tens l'estrella més gran del cel.

ELLA M'AJUDA A TIRAR ENDAVANT



ELLA EM DÓNA LA FORÇA QUE A VEGADES NO ACONSEGUEIXO, LA MEVA PARELLA TAMBÉ M'AJUDA, ESTÀ CLAR, PERÒ ELLA...ELLA ÉS ÚNICA!! 

LA MEVA GOSSA GRESCA

Tindre gos és una de les coses més maravelloses que hi ha en aquest món.
Suposo que cada amo deu pensar que el seu gos és el millor del món.
La meva gossa no és pas la millor del món, no és una gossa de raça pura i és poruga amb la gent, no viu en una mansió i té un capazo mig destrossat i una orella que encara se li tomba, però és la meva gossa i us puc assegurar que me l'estimo moltissim.
El dia que la vaig agafar, al cap de pocs segons de tindre-la a coll ja l'estimava i encara recordo la frase d'un noi que em va preguntar per la gossa, que estava tota tremolosa:
- Pobreta, quan temps té?
- Un mes i tres setmanes
- És molt petita...
- Si, pobreta, està tremolant, però ja se li passarà (dèia jo acaronant-la)
- Segur que amb tu serà molt feliç (digué ell tot satisfet)

De camí a Mataró ja li vaig posar nom: GRESCA. Doncs tot i estar tremolosa al principi, després em llepava i intentava baixar de la falda i anar al terra. Li agradava ficar les potes a la finestra i mirar el mar.
Ens va fer algunes destrosses: es va menjar la TDT, alguns cables i transformadors, un troç de paret,però mai ha mossegat mobles.
Des del principi va apendre a fer el pipi i la caca a la galeria, tot i que de tant en tant es va pixar al sofà o al terra del menjador.
Mai l'hem renyat a no ser que l'haguem enxampat a l'instant i es pot dir que casi amb 5 mesos que té la Gresca és una gossa molt bona. Ja no es pixa dins de casa ni mossega coses (només les seves joguines) és una mica desconfiada amb la gent, però quan els hi agafa confiança és la gossa més carinyosa que us pugueu imaginar.

Fa una setmana vam deixar oberta la porta del menjador i la de l'habitació i ara la Gresca ja pot entrar a la nostra habitació a vigilar-nos, perquè ara ja sap que ella dorm al menjador i nosaltres al llit. I la veritat es que ho està fent molt bé.

Jo ahir no em trobava gaire bé i em vaig despertar a la matinada amb taquicardia i la Gresca va vindre al meu costat i em va posar el morro a la galta i va plorar una mica, vaig començar a tindre ansietat i ella va seure i em va mirar tot somicant, mentre el Gerard m'agafava la mà.
Llabors vaig anar al lavabo a vomitar del malestar i mareig que tenia. Doncs la gossa es va quedar davant la porta del lavabo fins que vaig sortir. I quan vaig sortir es va esperar a que m'ajupis per dir-li que estava bé, perquè ella sap que quan estic dèbil no vull que em salti.

Ahir va ser un dels dies que vaig veure realment que la meva gossa val moltissim. El fet de que fos la primera en sapiguer que em trobava malament em va encantar.
La meva gossa no està entrenada ni té pedigree ni coses d'aquestes, simplement: EXERCICI, DISCIPLINA I CARINYO. I així ha sortit la Gresca.

No és tracta se veure quin és el millor gos del món, però puc dir que em sento orgullosa de la meva gossa i me l'estimo moltissim. I és única. No n'hi ha cap com ella.

Avui al matí la mirava i he plorat d'emoció...potser estic susceptible, o al estar malaltona fa que estigui més tobeta, però la miro i m'agrada.

El meu nivell d'estima i confiança cap a la Gresca és inmens i sé que el de ella cap a mi també.
Tindre gos és una experiència i vivència maravelloses. Mai ningú m'havia fet sentir així.
Gràcies Gresca per fer-me feliç!



(text escrit el 14 d'octubre del 2011 a través de facebook)

Aquesta ets tu

Qui ho havia de dir, aquesta ets tu actualment: asseguda a la gespa mullada esperant que passi quelcom extraordinari; Ni tan sols et sorprèn la caiguda lenta de les fulles dels plataners o la olor de la xurreria de la cantonada.
Ara ja sembla que has perdut l'interès per aquests petits detalls tot i que sempre t'havien dit que erets una persona molt detallista i atenta.
Intentes inspirar-te, però qui pot inspirar-se amb olor de xurros a les tres de la tarda i amb les pelusses dels plataners caient damunt la nuca? segurament la gent somiadora o aquella gent que diu que creu en les fades o les persones que acostumen a fer voluntariat per la zona Africana, però tu no.
Necessites un canvi radical a la teva vida, o això penses o t'intentes proposar.
T'aixeques de la gespa, els teus texans queden bruts d'un color marronós del que intentes treure amb una fregadeta de mà ràpida i dissimulada; Agafes la teva bossa, aquella que et vas comprar a la fira artesanal de Girona aquell any que encara podies somriure sense dissimular. Camines dos carrers i seus a la terrassa d'una de les teves cafeteries preferides i demanes el mateix de cada tarda: un tallat curt de cafè. Li poses mig sobret de sucre i el remenes lentament, concentrada en cada gir de la cullereta, t'encens un cigarret i et concentres en el teu tallat, en el color del cafè. Tampoc li dones més importancia de la que té, simplement el contemples i punt.
Potser estàs aburrida, cansada, decepcionada o potser encara no has superat el que va passar quan vas obrir el teu cor de bat a bat.