Aquesta ets tu

Qui ho havia de dir, aquesta ets tu actualment: asseguda a la gespa mullada esperant que passi quelcom extraordinari; Ni tan sols et sorprèn la caiguda lenta de les fulles dels plataners o la olor de la xurreria de la cantonada.
Ara ja sembla que has perdut l'interès per aquests petits detalls tot i que sempre t'havien dit que erets una persona molt detallista i atenta.
Intentes inspirar-te, però qui pot inspirar-se amb olor de xurros a les tres de la tarda i amb les pelusses dels plataners caient damunt la nuca? segurament la gent somiadora o aquella gent que diu que creu en les fades o les persones que acostumen a fer voluntariat per la zona Africana, però tu no.
Necessites un canvi radical a la teva vida, o això penses o t'intentes proposar.
T'aixeques de la gespa, els teus texans queden bruts d'un color marronós del que intentes treure amb una fregadeta de mà ràpida i dissimulada; Agafes la teva bossa, aquella que et vas comprar a la fira artesanal de Girona aquell any que encara podies somriure sense dissimular. Camines dos carrers i seus a la terrassa d'una de les teves cafeteries preferides i demanes el mateix de cada tarda: un tallat curt de cafè. Li poses mig sobret de sucre i el remenes lentament, concentrada en cada gir de la cullereta, t'encens un cigarret i et concentres en el teu tallat, en el color del cafè. Tampoc li dones més importancia de la que té, simplement el contemples i punt.
Potser estàs aburrida, cansada, decepcionada o potser encara no has superat el que va passar quan vas obrir el teu cor de bat a bat.