NO IMPORTA LA DISTÀNCIA QUE HI HAGI ENTRE LA MEVA MALALTIA I LA CURA.
NO IMPORTA ELS DIES QUE PASSIN, PERQUÈ SÉ QUE TINC GENT QUE M'ESTIMA.
NO IMPORTEN ELS DIES TRISTOS, PERQUÈ COMPENSEN AMB ELS BONS.
NO IMPORTA L'AUGMENT DE TALLES PERQUÈ SÉ QUE ARA EM CURARÉ.
NO IMPORTA LES CALORÍES QUE CONTI, PERQUÈ ELLES EM CONTROLEN A MI.
ARA NOMÉS IMPORTA UNA COSA:
MIRAR ENDAVANT!! PERQUÈ SÉ QUE HO PUC FER, PERQUÈ SÉ QUE HO ACONSEGUIRÉ, COSTI EL QUE COSTI.
He fet una sel.lecció de fotos, en moments que estava feliç (més prima o més grassa) però feliç i així és com vull ser i no parlo de pes, sinó de FELICITAT!
Costa moltissim poder somriure quan el menjar s'ha fet l'amo de la teva vida i t'ha destrossat totes les teves il.lusions, però sempre hi ha esperança, això si, amb molt d'esforç.
TRIGUI EL QUE TRIGUI, NO IMPORTA LA DISTÀNCIA: PODRÉ SOMRIURE I DIR:
- ESTIC CURADA!
I menjar només 4 galetes en comptes de tot el paquet
No sé quan, però ho aconseguiré. Gràcies a tots els que em doneu aquest suport!
No et conec tant com per saber exactament de què parles però suposo que per alguna cosa les persones som intel·ligents i podem entendre a les persones sense haver de conèixe-les del tot.
ResponderEliminarTambé puc entendret una mica perque més o menys em sento una mica igual que tu. Jo no tinc cap problema concret amb el menjar ni, suposo, cap malaltia. Però quan em miro al mirall no em veig bonica, no m'agrada el meu cos i, a vegades, tampoc sóc feliç del tot. La frase que has escrit "així és com vull ser i no parlo de pes, sinó de FELICITAT!" és exactament el que vull aconseguir jo també. No m'agrada quan em pregunten quants kilets vull perdre perque ni tan sols sé el que peso. És llavors quan els hi dic que el que jo vull és mirar-me al mirall i agradar-me per poder arribar a estimar-me i a respetar-me. A no tenir por d'acostar-me a algú que m'agrada i a poder deixar-me anar. Vull que un noi es giri per mirar-me o poder entrar en una botiga de roba i poder comprar la roba que a mi m'agrada i poder deixar de banda la que només "m'entra". I suposo que tot això és defineix com a Felicitat. El poder viure la vida com tu vols sense que hi hagi res que te la condicioni, no tot és desitjar que el número de la balança disminuexi. Jo porto molt de temps lluitan per ser feliç i només ho aconsegueixo poques vegades però, de la mateixa manera que tu, segueixo intentant ajudar-me a mi mateixa de la manera que sigui fins que arribi el dia en que em miri al mirall i em digui: ara sí, ara no tinc por de sortir al carrer.
No he volgut escriure't cap "rotllo", tan sols explicar-te que puc entendre't una mica encara que les causes no siguin exactament les mateixes.
Gràcies JUUUU!!! Una abraçada reina!
ResponderEliminarLo conseguirás claro que sí, tú eres más fuerte que lo qué está ocurriendo ahora. Un abrazo fuerte.
ResponderEliminarGracias mi niña!!! Un besazo! nos vemos prontito!!
ResponderEliminar